09
jul
Comparteix:

El projecte d’un parc eòlic marí flotant a la Costa Brava ha destapat la caixa dels trons. És normal que un projecte d’aquests envergadura, sense cap instal·lació equiparable al nostre país, aixequi molts recels i dubtes. Han aparegut detractors del projecte que, sense conèixer els detalls de la tecnologia ni de l’impacte real que tindria aquesta instal·lació en sector turístic i en l’ecologia de la zona, s’hi ha declarat radicalment contraris. Des de les cambres catalanes, volem tenir totes les dades i els estudis possibles sobre la taula. Estem treballant en les necessàries propostes per a la transició energètica. Fa poc, la Cambra de Girona, juntament amb la Taula Gironina de Turisme, va impulsar a Girona un debat sobre com fer compatible l’encaix de les energies renovables amb les activitats del territori, principalment amb el turisme. Crec que va ser un debat seré, instructiu, on vam donar veu als promotors del parc eòlic, a les institucions i a d’altres agents del territori, incloses les entitats conservacionistes i ecologistes.

El dèficit de Catalunya en la generació d’energies renovables és preocupant, tant en relació amb els compromisos assumits en la Llei del Canvi Climàtic, com pels riscos d’una pèrdua de sobirania energètica en favor de l’Estat.

No podem amagar el cap sota l’ala. És el moment de posar les cartes sobre la taula i prendre decisions per revertir aquesta situació. Hem de trobar la manera de compaginar les necessitats energètiques amb les activitats turístiques i de lleure, que són una de les principals fonts de riquesa del  país. Però també és evident que no podem deixar que el necessari i urgent impuls a l’energia verda ens acabi restant potencial turístic.

Ens cal, primer de tot, informació contrastada, no mediatitzada per interessos de cap mena. Als estudis dels promotors de projectes com el parc eòlic Tramuntana, cal contraposar-hi estudis independents encarregats per la Generalitat a ecòlegs, biòlegs marins, geògrafs, enginyers, etcètera. Cal analitzar quin impacte real pot tenir sobre el turisme un horitzó amb molins de grans dimensions, encara que estiguin a molta distància, i sobretot, quin impacte tindria aquesta infraestructura en el medi natural. Només amb aquesta informació fidedigna podrem articular els consensos necessaris i establir les col·laboracions publico-privades per impulsar aquest i d’altres projectes.

També seria el moment d’aprofitar l’avinentesa per veure quines adaptacions necessita el nostre model turístic, que ens ha donat benestar i riquesa, però que evidentment no és l’únic possible ni té una vida il·limitada si volem que continuï com a referent de la nostra economia. No és fàcil arribar al punt de trobada entre la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.

Les empreses turístiques també han de contribuir a la transició energètica: instal·lant plaques fotovoltaiques, invertit en biomassa, reduint les seves emissions. Moltes empreses ja ho estan fent, però ens cal que el model es generalitzi i que es fomenti amb ajuts i facilitats per part de les administracions.

Hem de generalitzar el debat sobre les infraestructures que ens ajudaran en la transició energètica, sense apriorismes i amb punts de vista sustentats amb dades. Som més partidaris de fer propostes constructives, de proposar alternatives, de minimitzar els riscos ecològics, de demanar contrapartides i compromisos, que no pas de mantenir una postura intransigent de màxims que acabi impossibilitat el diàleg i sigui l’excusa perfecte per imposar-nos determinats projectes, sense donar veu ni vot al territori. Si acceptem determinats projectes en una zona, ha de ser a canvi de protegir els nostres espais més sensibles. No oblidem que, per exemple, el projecte de parc eòlic marí l’ha d’acabar autoritzant l’Estat, que és l’únic que té competències sobre l’espai marítim.

El que hem de tenir clar és que l’any 2030 bona part de la demanda energètica a Catalunya s’haurà de cobrir amb energies renovables. Per això, caldrà posar en servei, tramitar i construir projectes de producció d’energia verda. No podem tancar els ulls a aquesta realitat. I Girona, que afortunadament ha pogut evitar l’energia nuclear i encara no té cap instal·lació eòlica, no en quedarà al marge.

 

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres Catalanes i de la Cambra de Comerç de Girona

Comments are closed.