L’economista Joan B. Casas afirma a la Cambra de Comerç de Girona que la distribució injusta, ineficient i inequitativa dels recursos de l’Estat espanyol cap a Catalunya s’està cronificant, afecta greument el benestar de les persones i ja ha fet baixar per primera vegada en molts anys per sota de la mitjana l’índex de benestar de Catalunya a la Unió Europea. Casas, en nom del col·lectiu Economistes pel Benestar, va pronunciar a la Cambra la conferència titulada “L’infrafinançament públic a Catalunya: conseqüències en el benestar i l’economia”, que presenta dades demolidores sobre “els diners que surten i no tornen” -com va voler expressar en paraules entenedores-. El dèficit real de l’economia catalana és del 8% del PIB i va suposar uns 20.000 milions d’euros el 2019.

“Catalunya contribueix per sobre de la mitjana i després queda molt per sota. Que el subvencionador tingui menys recursos que el subvencionat és un fet insòlit que no passa arreu d’Europa ni en cap estat federal del món”, va dir Joan B. Casas.

Però el model de finançament (“que és summament difícil d’entendre expressament, perquè no es vol que s’entengui”) només explica una quarta part dels 20.000 milions, la resta es deu a altres” injustícies”, com la de les inversions de l’Estat.

“Tots els ciutadans espanyols tenen més recursos per càpita de mitjana que els catalans”, va dir Casas, “Som els únics perjudicats pel sistema de finançament, per això quan es parla de canviar-lo ningú en vol saber res”.

Allau migratòria

Casas es va referir a l’allau migratòria que ha hagut de suportar Catalunya: “Cap zona d’Europa té un flux migratori en vint anys (del 2.000 al 2.020) que suposi 2 milions de persones sobre un total de 6 milions”. “El miracle és que el sistema no hagi explotat i que l’educació i la sanitat hagin pogut digerir tota aquesta arribada de nous ciutadans”.

L’economista es va referir també a la manca d’execució de les inversions i va comparar les inversions rebudes per Madrid entre el 2015 i el 2021: 5.547 milions per Catalunya contra 8.680 milions per Madrid. “A més, les poques inversions que es fan no tenen racionalitat econòmica, perquè en lloc d’invertir en rodalies ho fan en l’AVE, que concentra només el 5% dels passatgers”.

Casas augura que els sectors productius del corredor Mediterrani “acabaran escanyats” si no es canvia aquesta dinàmica a mitjà termini i acabaran perjudicant fins i tot a tot l’Estat.

Casas va comparar el cas català amb el finançament basc. Un habitant del País Basc té un 80% més de recursos que un ciutadà català. El col·lectiu d’economistes ha calculat que si s’apliqués a Catalunya el sistema basc, la Generalitat tindria un 36% més de recursos, uns 9.107 milions d’euros.

Madrid, l’illa de Jersey sense mar

També va realitzar una comparativa amb Madrid, que va definir com “l’illa de Jersey sense mar”, ja que des del 2011 al 2015 ha acumulat 6.000 grans fortunes per tot el que s’estalvien d’impostos. “És absolutament immoral, i resulta fins i tot esperpèntic, que després de concentrar el poder es dediquin a fer dúmping fiscal i que la seva presidenta ho vesteixi de teoria econòmica”.

Segons els economistes catalans, l’efecte de capitalitat suposa uns 28.000 milions d’euros anuals, molt per sobre del suposat dèficit que afirmen tenir, va explicar Casas.

Casas va voler precisar que el seu és un “discurs economicista”, basat en dades contrastades, però que no poden deixar de reclamar que cal reaccionar a aquesta situació, perquè està afectant al benestar de la gent. “Si no reaccionem, els nostres fills ens ho retrauran. Correm el risc que això es cronifiqui i deixem de ser qui som”, va reblar.

Jaume Fàbrega, president de la Cambra, va agrair la precisió i contundència dels arguments de l’economista. “Ja al llibre d’història que vam editar amb motiu del nostre centenari recordàvem que tot just creada la Cambra, a inicis del segle XX, els empresaris gironins ja alçaven la veu contra Madrid per fer reclamacions que avui, més de 110 anys després, continuen plenament vigents”, va dir Fàbrega.

Joan B. Casas és Llicenciat en Ciències Econòmiques, Doctor en Economia i Auditor-Censor Jurat de Comptes. És soci-fundador de FAURA-CASAS, una empresa amb més  de 100  professionals, dedicada a l’auditoria i consultoria empresarial i d’institucions.  Premi a la Trajectòria Professional de   l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció.  Porta més de 40 anys d’exercici professional.

El col·lectiu Economistes pel Benestar es dedica a calcular la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i els recursos que aquest transfereix a Catalunya. El resultat és un permanent infrafinançament dels serveis públics.

Segons Economistes pel Benestar, els recursos per ciutadà dels quals disposa la Generalitat són els més baixos de totes les comunitats, excepte la comunitat de Madrid, la qual gaudeix però del benefici de la capitalitat i s’acaba enfilant per aquest fet.

Aquesta situació ha frenat el creixement econòmic i el benestar dels ciutadans de Catalunya.

Si Catalunya pogués ingressar i administrar directament els seus ingressos, podria resoldre les mancances actuals dels serveis públics i esdevenir un país de progrés, amb serveis públics de qualitat.

Economistes pel Benestar aprofundeixen en les mancances dels serveis públics més sensibles als ciutadans com són  ensenyament, sanitat, serveis socials, habitatge, rodalies i pensions i, d’altra banda, valora quins són els recursos econòmics necessaris per millorar-los.