La pandèmia ha obli­gat la Gene­ra­li­tat a posar en marxa el “cer­ti­fi­cat auto­res­pon­sa­ble de des­plaçament per la crisi sanitària cau­sada per la Covid-19”. Encara que sigui forçada per la neces­si­tat de fer front a una emergència, l’admi­nis­tració ha donat un marge de con­fiança a la res­pon­sa­bi­li­tat i al sen­tit comú dels ciu­ta­dans. En gene­ral, crec que la ini­ci­a­tiva ha donat bons resul­tats i gran part de la població ha estat a l’altura. Quina llàstima que aquesta no sigui la norma comuna de l’admi­nis­tració. Els empre­sa­ris sabem que el que impera és la des­con­fiança, l’antiga cul­tura de veure’ns com a ser­vents i no com a ciu­ta­dans. Es par­teix de la idea que el ciu­tadà, o l’empre­sari, vul­gui enga­nyar l’admi­nis­tració i sem­pre hem de ser nosal­tres els qui hem de demos­trar que actuem guiats per la lega­li­tat i la bona fe. Molts pro­ces­sos són un niu d’obs­ta­cles. L’admi­nis­tració juga a estal­viar-se coses, a dema­nar-te infor­ma­ci­ons que ja té. I si et des­pis­tes, sem­pre perds. No t’avi­sen de la fi d’un ter­mini, que falta una part de la docu­men­tació. Sem­bla, mol­tes vega­des, que enmig d’uns pro­ces­sos com­ple­xos i buro­cra­tit­zats, espe­rin l’errada per afir­mar el poder abso­lut sobre l’admi­nis­trat. Aquesta posició de domini es pro­du­eix sobre­tot en les rela­ci­ons entre l’admi­nis­tració i la petita i mit­jana empresa, la majo­ritària a Cata­lu­nya, la que dis­posa de recur­sos limi­tats i sovint no pot con­trac­tar els equips d’asses­sors i juris­tes de les grans empre­ses.

Durant la pandèmia hem vist un nou exem­ple de la manca d’empa­tia cap a la petita empresa amb el que alguns empre­sa­ris ano­me­nem “els fal­sos ajuts”. Són ajuts de cara a la gale­ria, que fan un bon titu­lar de premsa però que ben poques empre­ses aca­ben rebent davant la difi­cul­tat d’acre­di­tar tots els requi­sits. Són les admi­nis­tra­ci­ons més pro­pe­res les que saben posar-se més al cos­tat (i no tant enfront) del ciu­tadà.

Cal donar més corda i con­fiança al món empre­sa­rial, i ator­gar un valor posi­tiu al silenci admi­nis­tra­tiu, de manera que les empre­ses puguin avançar en els seus pro­jec­tes sense espe­rar ins­pec­ci­ons o revi­si­ons que s’eter­nit­zen per culpa de la buro­cra­tit­zació o la manca de per­so­nal de l’admi­nis­tració. Un cop pas­sats els ter­mi­nis, que han de ser curts, els actes admi­nis­tra­tius obtin­guts per silenci admi­nis­tra­tiu han de pro­duir efec­tes des de l’endemà del ven­ci­ment.

Ens cal una admi­nis­tració més pro­pera als ciu­ta­dans, que reti comp­tes i actuï amb més trans­parència. Les cam­bres de Cata­lu­nya tenen un pla d’acció que té com a objec­tiu tre­ba­llar per dibui­xar un nou model econòmic de Cata­lu­nya amb la pers­pec­tiva dels anys 2030-40. La sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva és un dels 15 eixos d’aquest pla. La llei de cam­bres del 2014 ens atri­bu­eix la funció de col·labo­rar amb les admi­nis­tra­ci­ons per avançar en la sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva dels pro­ce­di­ments. És fona­men­tal per incen­ti­var les noves acti­vi­tats econòmiques. Crear una empresa hau­ria de ser sen­zill, ele­men­tal, i no hau­ria d’espan­tar ningú. Hi ha encara massa bar­re­res i massa admi­nis­tra­ci­ons invo­lu­cra­des, cadas­cuna amb les seves pròpies nor­ma­ti­ves, que sovint fan entrar els empre­ne­dors en una tera­nyina de tràmits i pro­ce­di­ments que els aca­ben desin­cen­ti­vant o gene­rant uns cos­tos de temps i diners molt ele­vats. Conec com a mínim tres inver­si­ons molt impor­tants atu­ra­des des de fa temps per un excés de burocràcia i regla­men­tació. Són pro­jec­tes que s’han tro­bat amb una admi­nis­tració a la defen­siva, que posa molts obs­ta­cles, com si hi hagués una volun­tat oculta per can­sar els pro­mo­tors i fer-los aban­do­nar. Voldríem veure una actu­ació del tot dife­rent per part de l’admi­nis­tració: un estil nego­ci­a­dor, que eli­mini obs­ta­cles, que bus­qui sor­ti­des, que aplani el camí i es posi de ple al ser­vei del ciu­tadà i de l’empresa.

Des de les cam­bres estem con­vençuts que, per la nos­tra pro­xi­mi­tat a les empre­ses, som un agent indis­pen­sa­ble per avançar en aquest camí. Una nova empresa són nous llocs de tre­ball, nous impos­tos, noves con­tri­bu­ci­ons al benes­tar gene­ral. Les noves tec­no­lo­gies i la digi­ta­lit­zació són una gran opor­tu­ni­tat per fer un pas deci­dit cap a aquesta admi­nis­tració més pro­pera, més sen­zi­lla, més con­fi­ada en la bona feina de les empre­ses.