L’Institut Cerdà recomana, en una jornada celebrada a la Cambra, models de resiliència i “prosiliència” (capacitat d’avançar-se), basats en l’anàlisi de riscos, la preparació davant escenaris adversos i la capacitat d’adaptació. Les empreses operen actualment en un context d’alta complexitat i incertesa, segons es desprèn de l’Observatori de Riscos per a les Empreses a Espanya 2026, que fa uns dies s’ha presentat a la Cambra de Comerç de Girona. A partir de l’anàlisi dels principals riscos identificats, s’evidencia una convergència de factors geopolítics, ambientals, socials i tecnològics que impacten directament en l’activitat empresarial. Carles Cabrera, president de l’Institut Cerdà, i Pere Torres, conseller tècnic i coordinador de l’Observatori de Riscos de l’Institut Cerdà, van ser els ponents participants en la jornada.
Un dels riscos més rellevants és la creixent tensió geopolítica i econòmica a escala global. “El ressorgiment del proteccionisme, les guerres comercials i l’anomenada armamentització de l’economia estan afectant la integritat de les cadenes de subministrament”, va explicar Pere Torres. Aquesta situació genera volatilitat, incrementa els costos i dificulta la planificació estratègica de les empreses, que es veuen obligades a operar amb previsions cada cop menys fiables.
En paral·lel, la crisi climàtica es consolida com un altre gran vector de risc. La insuficiència de les mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’augment dels fenòmens meteorològics extrems impacten en la disponibilitat de recursos, la seguretat alimentària i les condicions laborals. A més, la necessitat d’adaptació a un nou context climàtic exigeix inversions i transformacions que no totes les empreses poden assumir amb facilitat.

Ekonomia amb K
En l’àmbit social, destaca la consolidació de les desigualtats. Tot i alguns indicadors macroeconòmics positius, persisteixen problemes com la pobresa laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i la baixa capacitat d’estalvi. Aquesta realitat genera tensions socials i pot afectar tant el consum com l’estabilitat de l’entorn empresarial, així com la capacitat de captar i retenir talent. “És el que es coneix com a Ekonomia, amb K, perquè es crea una societat divergent on la macroeconomia va cap amunt, però la microeconomia va cap avall”, va advertir Torres.
Un altre dels grans desafiaments és la ciberseguretat. “Els ciberatacants són cada vegada més bons i les noves aplicacions tenen moltes vulnerabilitats”, va explicar el coordinador de l’Observatori de Riscos. L’augment de la quantitat i sofisticació dels ciberatacs, juntament amb la proliferació del cibercrim organitzat i l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial amb finalitats malicioses, incrementa el risc d’incidents greus. Les empreses afronten dificultats per protegir tota la cadena de valor, en un context de manca de personal especialitzat i elevats costos de protecció.
Aquests riscos tenen conseqüències directes sobre l’activitat empresarial: augment dels costos, pèrdua d’ingressos o marges, deteriorament reputacional i limitació d’oportunitats de creixement. També es tradueixen en una major dificultat per operar i competir en un entorn cada vegada més exigent.

Reforç de la gestió del risc
Davant aquest escenari, les empreses estan reforçant les seves estratègies de gestió del risc. Entre les principals respostes destaquen una major atenció als factors geopolítics, la diversificació de les cadenes de subministrament, l’increment de l’assessorament especialitzat i el reforç dels vincles locals i regionals. Així mateix, guanya pes el desenvolupament de models de resiliència i “prosiliència” (capacitat d’avançar-se), basats en l’anàlisi de riscos, la preparació davant escenaris adversos i la capacitat d’adaptació.
Segons l’Observatori de Riscos, les empreses es mouen avui entre el progrés i la gestió de riscos, amb els dos factors cada cop més interconnectats. La capacitat d’anticipació, preparació i resposta serà clau per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat en els pròxims anys.