Les empreses familiars catalanes han sobreviscut millor a la crisi. Aquesta és una de les conclusions principals que revela l’estudi de supervivència empresarial a Catalunya 2006-2016, que ha presentat avui la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, Pilar Marquès, juntament amb Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, i Eduard Torrent, director-gerent de la Cambra. Segons l’anàlisi, que examina la supervivència de les empreses durant l’última dècada en funció de les seves característiques econòmiques i financeres, la mortalitat ha sigut més alta en el món de la construcció, seguida pel sector manufacturer. El sector serveis, per contra, és el que presenta un índex més alt de supervivència.
L’estudi fet per la Càtedra d’Empresa familiar de la UdG s’ha basat en una mostra aleatòria representativa de 629 empreses catalanes –excloent les microempreses de menys de 10 treballadors-, i ha analitzat la seva evolució des del 2006 i fins al setembre del 2016, amb especial èmfasis en el seu caràcter familiar. Segons ha ressaltat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra i responsable de l’estudi, “els resultats obtinguts són molt representatius ja que la mostra, que és prou gran, s’ha extret d’una base de dades de més de 40.000 empreses actives al 2006 a tot Catalunya”.
Segons s’extreu de l’estudi, al teixit empresarial català hi ha una predominança de l’empresa familiar. Del total d’empreses analitzades al 2006, 421 eren familiars i 208 eren no familiars, el que representa un 66,93% i un 33,07%, respectivament. En l’actualitat, 457 de les que es van estudiar inicialment es mantenen actives, el que ha representat un 27,3% de mortalitat empresarial. D’aquestes vives, 317 són empreses familiars i 140 no familiars.
Tal com ha apuntat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, “hem passat uns anys molt durs per a totes les empreses i el teixit empresarial n’ha patit les conseqüències. Aquest estudi ens permetrà començar a parlar de certes tendències”. “El benestar de la societat depèn, en part, del benestar de les empreses. Per això és important veure què ha passat en els últims deu anys”, ha afegit Pilar Marquès.
Segons s’interpreta de l’estudi, la mortalitat empresarial ha crescut del 2011 al 2014 per a tot tipus d’empreses, el 2015 hi va haver una baixada de la mortalitat però el 2016 ha tornat a pujar, especialment per a les empreses no familiars. “Les dades mostren que la mortalitat de les empreses no familiars es produeix abans i té pics més alts. En canvi, les familiars tenen més inèrcia i en general presenten taxes més baixes de mortalitat”, ha explicat Pilar Marquès.
Una altra conclusió de l’estudi és que el sector al que es dedica l’empresa és significatiu a l’hora d’explicar-ne la supervivència. Així, l’anàlisi determina que el sector serveis té més supervivència que la resta de sectors. L’altre extrem l’exemplifica la construcció, seguida del sector manufacturer, que presenten una major mortalitat tant en empreses familiars com no familiars.
L’informe també deixa clar que la mortalitat empresarial augmenta a mesura que creix la dimensió en número de treballadors, especialment en l’empresa familiar, i que l’antiguitat també influeix. Així, la dissolució o extinció de les empreses és clarament més elevada en empreses joves –fins a 10 anys- i també especialment en les madures –de més de 40 anys-. “La mortalitat empresarial és alta durant la fase inicial de creació d’empreses; després baixa per les dues dècades següents i després augmenta molt per les no familiars i disminueix per les familiars”, ha precisat Marquès.
Per demarcacions, Lleida és la que presenta més mortalitat empresarial, seguida de Barcelona, Tarragona i, en últim lloc, Girona. “Això podria ser degut a que a Girona hi ha un percentatge elevat d’empreses familiars (74,2%), enfocades al sector serveis i que tenen una dimensió menor”, ha explicat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra. “A Girona ens fa forts la diversificació del sector empresarial que tenim”, ha apuntat el director-gerent de la Cambra de Comerç de Girona, Eduard Torrent, que ha afegit que “anteriorment a les petites empreses no hi havia tantes dades disponibles però paulatinament anem tenint més informació”.
La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, que té per objecte l’anàlisi, la investigació i la formació sobre la realitat, problemàtica i perspectives de l’empresa familiar, celebra enguany deu anys des de la seva creació. Tal com ha expressat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona durant la presentació de l’estudi, “amb motiu d’aquest desè aniversari ens agradaria donar un nou impuls a la Càtedra perquè l’acostament al teixit empresarial sigui més perceptibles per part de les empreses”.