04
des
Comparteix:

Descarregueu aquí els gràfics usats en la conferència.

Josep Dolz, Catedràtic d’Enginyeria Hidràulica a la Universitat Politècnica de  Catalunya i director de l’Institut FLUMEN (Institut de Dinàmica Fluvial i Enginyeria Hidrològica), ha defensat avui durant una jornada del Cercle d’Infraestructures a la Cambra de Comerç de Girona el transvasament d’aigua del Roine i la interconnexió dels sistemes hídrics catalans com a solució al dèficit estructural d’aigua que pateix Catalunya. Josep Dolz ha estat convidat a exposar el seu punt de vista pel president del  Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, i pel president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.

L’expert en enginyeria hidrològica ha començat la seva exposició remarcant que el problema “no és Catalunya, sinó l’àrea metropolitana de Barcelona”, amb una gran concentració de població en un espai costaner on precisament hi ha menys aigua. “L’aigua s’ha de contemplar globalment, mai localment”, ha advertit. També ha explicat que el 70% de la demanda d’aigua és per al rec, cosa que no vol dir que es malbarati, tot i que sí que es podria gestionar molt millor.

IMG_6684

Dolz ha dit que no és clar que el canvi climàtic porti menys pluges, però sí que aquestes seran molt més irregulars, cosa que ens farà dependre molt més dels embassaments. Ha recordat un estudi sobre l’entrada de cabal al pantà de Sau que mostra una tendència clara a la baixada. “És un toc d’atenció comprovar que si mirem una sèrie llarga de dades dels rius catalans, es constata una baixada del 40% dels cabals”.  El professor ha explicat que un 20% del temps, l’àrea metropolitana de Barcelona, Girona i el Baix Ter estan en situació d’excepcionalitat en relació a l’aigua. Dolz ha insistit diverses vegades que el problema no és una possible sequera com la que va afectar Catalunya el 2007-2008, sinó un dèficit estructural que cal atacar immediatament, perquè ara no hi ha la pressió d’una sequera i es poden prendre decisions de manera reposada. Dolz, irònic, ha dit que el dèficit no afecta només l’aigua sinó que apareix també “en la presa de decisions”, i ha remarcat que el discurs dels polítics “ha de ser el mateix a tot arreu”. El professor és partidari de la “despolitització de la gestió de l’aigua” i d’actuar amb visió de país i no pas amb visió local.

 

Solucions: interconnexions i transvasament del Roine

Les propostes d’actuació de Jose Dolz passen per la millor gestió, la reulització, la dessalinització de l’aigua del mar, però sobretot, per la interconnexió dels sistemes hídrics catalans i la portada d’aigua del Roine. L’expert creu que els transvasaments, mesurats i controlats, no malmeten el medi ambient i generen cohesió territorial. El problema de les dessalinitzadores és el seu elevat cost energètic, inassumible per a un estat en crisi. Dolz està convençut que el Roine seria la solució pràcticament definitiva. “Connectem Catalunya al gran dipòsit d’aigua d’Europa”, ha dit Dolz, que ha reconegut que no entén com el nacionalisme català, citant específicament ERC, s’oposa aquest transvasament. El professor ha recomanat que la Generalitat, per aconseguir que el govern espanyol autoritzi aquesta obra, hauria de tenir l’habilitat de no vincular-la únicament a Catalunya, ja que la seva aigua podria arribar, a través de conduccions ja existents, fins al sud del País Valencià. A preguntes d’un dels assistents ha afirmat que la qualitat de l’aigua del Roine no suposa cap problema. “Mireu qualsevol dels nostres rius i hi trobareu de tot”, ha dit amb contundència.

Comments are closed.